La situació actual ve definida, en l’àmbit global, per una crisi planetària, en la que conflueixen les tensions derivades per la crisi de les relacions de poder establertes en un sistema d’estats construït sota l’hegemonia occidental, un esgotament progressiu del model energètic fòssil, l’obertura de dinàmiques geològiques disruptives amb l’entrada en l’Antropocè (com ara el canvi climàtic) i una polarització social que erosiona els grans consensos que han sostingut l’Estat del Benestar a partir del final de la Segona Guerra Mundial, al mateix temps que posa en dubte els principis sobre els que reposen les democràcies liberals occidentals.
En aquest context, Catalunya es troba immersa en una situació de fragilitat, derivada de la degradació progressiva del seu règim d’autogovern, que es veu agreujada per la derrota del 2017.Aquesta situació ha donat lloc a un bloqueig polític i social notori, agreujat per les dinàmiques partidistes de captura institucional i per la retòrica vàcua de les forces polítiques en general, cosa que ha erosionat notablement l’autoestima col·lectiva i dificultat el desenvolupament d’un projecte nacional creïble.
El paper de la cultura com a ciment social és crucial per dotar una comunitat nacional de narratives, pràctiques i idees per afrontar una situació crítica com la present. En el cas de Catalunya, atesa la feblesa de les institucions, la necessitat de reconstruir la cultura pròpia com a element relligador i inspirador per garantir la continuïtat de la comunitat és encara més peremptòria.
Ara bé, la cultura no es pot entendre, senzillament, com un discurs estantís per a la construcció d’una identitat des d’una perspectiva majoritàriament elitista, individualista i simbòlica —la visió de l’alta cultura i la seva explotació comercial—, sinó, més aviat al contrari, com un conjunt de pràctiques i narratives dinàmiques adreçades a produir resiliència i cohesió en una comunitat que navega en una situació canviant. És amb aquest esperit que es planteja la necessitat d’un nou Congrés de Cultura Catalana en el moment present
JORNADA NACIÓ XXI:
CAP A UN NOU CONGRÉS DE CULTURA CATALANA
Celebrada dissabte 25 de març de 2023 a l’Escola del Treball, Barcelona, la Jornada Nació XXI ha suposat un primer punt de trobada on compartir inquietuds i opinions, amb l’objectiu de repensar quin país volem i de quina manera ho podrem dur a terme amb el nou Congrés de Cultura Catalana.
Cinquanta anys després de l’històric Congrés de Cultura Catalana celebrat entre 1975 i 1977, des de la Fundació Congrés de Cultura Catalana creiem necessari l’impuls d’un nou moviment tan ampli, integrador, creatiu, il·lusionant i transcendent com ho va ser aquell.
Aquell Congrés va significar un punt d’inflexió en els ànims d’un país i una cultura que havien restat ofegades al llarg de quaranta anys de dictadura franquista. El nou Congrés, amb l’horitzó posat a l’any 2025, vol ser un esdeveniment transversal, intergeneracional i de gran capil·laritat que abordi els reptes i debats que té la societat catalana, tant de present com, sobretot, de futur.
La Jornada Nació XXI ha servit per posar en comú, debatre i reafirmar algunes de les inquietuds que ressonen actualment en la societat civil catalana. La sessió de treball ha comptat amb la participació d’una norantena de persones d’arreu dels Països Catalans i de diversos camps professionals, dividits en quatre àmbits d’acció (Com ens mantenim, Com ens comuniquem, Com ens cuidem, i Com ens cohesionem), des d’on han identificat els principals reptes als quals ens enfrontem en els pròxims anys .
La crisi global, la cohesió, l’equilibri territorial, de gènere o generacional, la capacitat de generar empoderament i confiança. I com, en aquest context, la cultura esdevé un ciment social imprescindible.
El final de la jornada ha marcat quin és el camí que caldrà recórrer per tirar endavant el nou Congrés de Cultura Catalana, que treballarem amb il·lusió i rigor perquè sigui una realitat ben aviat.
Vídeo de la Jornada
Universitat Catalana d’Estiu de Prada 2023
El nou Congrés de Cultura Catalana serà una realitat el 2025, amb una norantena d’actes arreu dels Països Catalans
La Universitat Catalana d’Estiu de Prada va acollir, divendres 18 d’agost, un acte on s’han explicat els avenços en l’organització del nou Congrés de Cultura Catalana, després que es presentés, ara fa un any i al mateix escenari, la voluntat d’organitzar-lo.
Pel seu simbolisme i rellevància, Prada va tornat a ser l’escenari escollit per explicar les novetats d’un esdeveniment que vol ser de “gran impacte” i que ha de “contribuir a recuperar l’autoestima col·lectiva”, fet que passa, tal com s’ha explicat al llarg de la xerrada, “per redefinir la capacitat d’acció dels diversos pobles que integren els Països Catalans”.
Amb un tendal ple a vessar i un públic nombrós, l’acte titulat “L’horitzó dels Països Catalans al segle XXI. Com ha de ser el nou Congrés de Cultura Catalana?” va comptar amb la participació d’Esteve Plantada, director Congrés de Cultura Catalana, Blanca Pujals, editora i comunicadora, Blanca Garcia-Oliver, filòloga i membre de Joves Acció Cultural, i Josep Ramon Barberà, doctor en dret i membre de la GAIP.
Al llarg de la xerrada es va parlar dels reptes i les oportunitats que planteja el món digital, de com fer front a la globalització, de llengua catalana i influencers, d’acabar amb el derrotisme i de la necessitat de reactivar els Països Catalans, “amb optimisme, generositat i confiança”, en paraules de Plantada. “Apostem per crear identitat, i no només preservar-la”.
4 grans àmbits i una norantena d’actes
Plantada va explicar que l’esdeveniment serà una realitat el 2025 i s’articularà al voltant de 4 grans àmbits de treball (Com ens mantenim?, Com ens comuniquem?, Com ens cuidem?, i Com ens cohesionem?). “Cadascun d’aquests àmbits identificarà 10 reptes i cada repte generarà 2 accions: una ponència i una acció performativa”.
En total, seran 80 actes repartits arreu del territori, més alguns esdeveniments específics com la inauguració o la clausura i d’altres de caràcter especial. “Volem espais de treball interdisciplinaris i oberts, a partir del treball en xarxa, el més inclusius, plurals i rejovenits que sigui possible”.
El director va subratllar que “no visualitzem el Congrés com un conjunt de ponències al voltant d’uns eixos temàtics”, sinó un teixit sòlid i viu que tingui impacte en les persones. “La idea és repensar una societat transversal amb un ferm equilibri de gènere, territorial i generacional”.
Convertir els reptes en oportunitats
Barberà, que també forma part de la comissió organitzativa del nou Congrés, va subratllar la necessitat de “convertir els reptes en motors per al canvi social, polític i econòmic”. “El Congrés ha d’identificar els reptes presents i futurs que afronta la nostra societat catalana i contribuir a desenvolupar les eines per reaccionar-hi adequadament: hem de transformar els reptes en oportunitats”.
També va remarcar que el Congrés ha de “facilitar l’accés de les noves generacions, amb nous actors i lideratges”, així com “promoure el desbloqueig polític, la innovació i la creativitat”. La cultura, entesa en un sentit ampli, és fonamental: “produeix resiliència i cohesió en una comunitat que navega en una situació canviant”.
En la seva intervenció, Pujals va exposar la situació actual del català a les xarxes socials i va parlar de l’oportunitat que ofereixen aquestes per fer que la nostra llengua resisteixi l’embat de les “llengües dominants”.
Garcia-Oliver va posar el focus en el cas del País València, actualment “en situació d’alarma” i amb una “reculada dels usos orals en totes les comarques”, que palesa “un futur incert i obscur per a la supervivència de la llengua”.