PREMI FERRAN SOLDEVILA

PREMI FERRAN SOLDEVILA

El Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, que arriba a la seva 36a edició, està dedicat a premiar als autors d’una obra de biografia o estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans.
FUNDACIÓCONGRÉS DE CULTURA CATALANA

EDICIÓ 2021

El Premi Ferran Soldevila distingeix un treball publicat sobre biografia i estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans.


Els destinataris del premi, que consisteix en un guardó en forma d’escultura commemorativa de l’escultor Ernest Altés i una dotació econòmica de 2.000 €, són els/les autors/es d’obres publicades en català l’any 2020.

Jurat del premi


Teresa Abelló, Agustí Alcoberro, Antoni Furió , Francesc Marco, Clàudia Pujol, Isabel Rodà, Ivan Serrano i Queralt Solé.

HISTÒRIC DE GUARDONATS PREMI FERRAN SOLDEVILA


1985 I Edició. El premi va ser concedit a Gonçal López i Nadal, de Mallorca per al seu treball “El corsarisme mallorquí a la Mediterrània occidental. 1652-1698, un comerç forçat”.


1986 II Edició. “El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923)”. Tesi doctoral del senyor Joan B. Culla i Clarà.


1987 III Edició. “Els bombardeigs a Catalunya durant la guerra civil, 1936-1939”, dels autors Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villalonga i Font.


1988 IV Edició. “Epistolari polític de Manual Duran i Bas (correspondència entre 1866 i 1904), de l’autor Borja de Riquer i Permanyer.


1989 V Edició. L’obra guardonada fou: “Carles Riba (1893-1959)”, la qual conté dos toms, de l’autor Jaume Medina i Casanova.


1990 VI Edició. “John Langdon-Davis (1897-1971) una biografia anglocatalana”, l’autor de la qual fou el senyor Miquel Berga i Bagué.


1991 VII Edició. “La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya (1923-1930): un assaig de repressió cultural”, l’autor de la qual fou Josep M. Roig i Rossich.


1992 VIII Edició. L’historiador Agustí Colomines i Companys fou el guardonat per la seva obra: “ Descentralització política i modernització econòmica: El catalanisme a les Corts espanyoles (1898-1917)”.


1993 X Edició. Antoni Marimon Riutort, per la seva obra “Les repercusions de les Guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears.: La participació dels illencs i les conseqüències ideològiques”.


1994 XI Edició. El fou Miquel Àngel Fabra i Sánchez, pel treball “El país Valencià 1939-1959. Autarquia i canvia econòmic”.


1995 XII Edició . En aquella convocatòria, s’acordà per unanimitat atorgar dos accèssits, un per a cadascuna de les obres presentades. Els accèssits atorgats van ser per les següents obres “L’home que podia ser rei. Josep Pallach 1920-1977”, l’autor de la qual és el senyor Pere Meroño “Sant Iscle de les Feixes. Mil anys de vida pagesa a Collserola (995-1995)”, l’autor de la qual és el senyor Miquel Sánchez González.


1996 XIII Edició. “Família i poder a Catalunya (1516 – 1626). Les estratègies de consolidació de la classe dirigent”, l’autora de la qual fou la senyora Maria Adela Fargas Peñarrocha.


1997 XIV Edició. “Colonització feudal i resistència andalusina al regne de València. La frontera meridional (1238-1277)”, de l’autor Josep Torró i Abad.


1998 XV Edició. “Pere Coromines (1870-1939). Política, Cultura i Economia”, obra de l’autor Santiago Izquierdo i Ballester.


1999 XVI Edició. En aquella ocasió es declararen dues obres guanyadores ex aequo, foren les següents: “Josep Carbonell i Gener (1897-1979). Entre les avantguardes i l’ humanisme”, l’autora de la qual és Vinyet Panyella
“Josep Carner : l’exili del mite (1945-1979)”, de Jaume Subirana.


2000 XVII Edició. “Intel·lectuals i producció cultura a Mallorca durant el franquisme (1939-1975)”, l’autor de la qual fou Josep Maria Buades i Juan.


2001 XVIII Edició. “Senyoria de la terra i tinença pagesa. Estudi sobre les relacions agràries al comtat de Barcelona de la fi dels sistemes d’explotació dominical als orígens de l’emfiteusi”, l’autor de la qual era Pere Benito i Monclús.


2002 XIX Edició. “Els professionals del a medicina (físics, cirurgians, apotecaris, barbers i manescals) a la Corona d’Aragó després de la pesta negra (1350-1410): activitat econòmica, política i social”, l’autor de la qual és Carel Ferragud Domingo.


2003 XX Edició. “El rerefons econòmic de l’activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885)”, l’autor de la qual fou Joan Palomas i Moncholi.


2004 XXI Edició. Valentí Almirall i el federalisme intransigent”, de l’autor Josep Pich i Mitjana.


2005 XXII Edició “Tots a l’escola? Orígens de l’ensenyament públic contemporani a Espanya: el model educatiu liberal del XIX a Lleida”, de l’autor Quintí Casals Bergés.


2006 XXIII Edició. Teodor Llorente, lidera de la Renaixença valenciana”, de l’autor Rafael Roca Ricart.


2007 XXIV Edició. “El mas i la vila a la Catalunya Medieval” de Víctor Farías Zurita.


2008 XXV Edició. “La instauració del franquisme al País Valencià”, de l’autor Andreu Ginés.


2009 XXVI Edició “Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’Edat Mitjana”, de l’autor Pau Viciano.


2010 XXVII Edició. “La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat liberal (1800-1833)”, de Montserrat Comas Güell.


2011 XXVIII Edició. “Molts e diverses torts, prejudicis e greuges. Els orígens de la revolta de la unió al regne de València, (1330-1348)”, de Vicent Baydal i Sala.


2012 XXIX Edició. “L’obrador de Pere Nicolau i l’estil Gòtic Internacional a València (1390-1408)”, de Carme Llanes i Domingo.


2014 XXX Edició. Ex aequo: “El Braç Militar de Catalunya (1620-1714)” d’Eduard Martí i Fraga i “ La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió” de Xevi Camprubí Pla.


2016 XXXI Edició.“Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714″ d’Albert Garcia Espuche i menció especial per a “Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946), de Francesc Vilanova Vila-Abadal.


2017 XXXII Edició. “Llengua i política a la Catalunya del segle XVII, Alexandre Ros i Gomar (1604-1656)d’Antoni Simon Tarrés” i menció especial per a “La gran destrucció. Els danys de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1957)” d’Oriol Dueñas Iturbe. Premi d’Honor Extraordinari Ferran Soldevila 2017, a títol pòstum, per a la doctora en història medieval la Sra. Maria Teresa Ferrer i Malloll (Barcelona, 25 d’agost de 1940 – 4 de març de 2017), expresidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), per la seva contribució significativa a la historiografia dels Països Catalans, en l’àmbit de la història medieval.


2018 XXXIII Edici. “La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme” de Jordi Casassas i menció especialbper a “La Revolució Russa i Catalunya” de Josep Puigsech.


2019 XXXIV Edició. El premi va ser atorgat a títol pòstum a Eva Serra per l’obra “La formació de la Catalunya Moderna (1640-1714)” publicada per Eumo Editorial. Menció especial a l’obra “Viure l’anticlericalisme. Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923)” d’Albert Palà Moncusí, publicada per Editorial Afers.


2020 XXXV Edició. Manuel Forcano i Víctor Hutado va ser els guardonats amb l’obra “Atles d’història dels jueus de Catalunya” publicada per Rafael Dalmau, Editor.


Una part del fons que finança el Premi Ferran Soldevila prové de cabals que atorga la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya.