Home EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

MÉS DE 12 mil INSCRITS I 2 ANYS DE CONGRÉS

El 28 de gener de 1975 la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona va aprovar per unanimitat l’organització d’un Congrés en defensa de la cultura catalana. Ràpidament va rebre adhesions per part de les entitats i dels intel·lectuals. Amb col·laboració de tothom es va dissenyar un congrés que tingués impliqués la participació popular i la revisió i actualització dels elements de la cultura catalana de cara al futur.
El Congrés es va allargar durant dos anys, fins al 1977. Hi van participar més de 12 mil  inscrits i s’hi van adherir més de 1.500 entitats i milers de persones.

El Congrés tenia dos objectius:

  • Detectar els defectes d’estructura i les llacunes que havien conduït a una situació anormal dins de cada àmbit de la cultura catalana.
  • Definir les línies d’actuació per aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d’una societat catalana democràtica, tot coincidint en un moment d’esclat de la reivindicació de l’ús públic i escolar del català.

L’ESTRUCTURA DEL CONGRÉS

El Congrés es va configurar sobre els organismes d’un Patronat, el president del qual fou Jordi Rubió i Balaguer, i una comissió promotora, formada per totes les entitats adherides i presidida pel degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona d’aleshores, Miquel Casals Colldecarrera. La Comissió Promotora tenia alhora una Comissió Permanent, formada per una vuitantena de persones de diverses entitats i un secretariat cultural encarregat de dur a terme la tasca cultural del Congrés i de posar en marxa les 20 seccions.

Entre els continguts culturals del Congrés s’havia d’elaborar:

  • primer: un balanç d’allò que havia estat la vida cultural fins aquell moment en cadascun dels àmbits, i, alhora, presentar vies alternatives de cara al futur.
  • segon: s’havia de tractar, amb criteris unitaris, la problemàtica dels Països Catalans, amb les peculiaritats i diferències que són pròpies de cadascun d’ells i que els caracteritzen.
  • tercer: s’havia de garantir la participació del major nombre possible d’especialistes i d’entesos de cada matèria, així com una participació popular autèntica i viva.

ÀMBITS

El Congrés de Cultura Catalana es va dividir en 25 àmbits diferenciats, els quals pretenien establir un balanç de l’estat de la cultura i de la societat dels Països Catalans, així com concretar unes propostes a curt i a mitjà termini per tal del poder iniciar el procés de recuperació en tots els àmbits. En un principi, es va fer una primera divisió en 18 àmbits elaborada per Jordi Carbonell. Finalment, però, es va fer una segona divisió i es van establir 25 àmbits definitius. Així doncs, es van realitzar paral·lelament 25 congressos de la cultura catalana els quals cadascun d’ells va presentar els treballs i les resolucions a una població diferent dels Països Catalans.

El Secretariat Cultural era el que aplegava els diferents grups de treball que impulsaven cadascun dels àmbits. Va comptar amb la col·laboració de més de 3.000 professionals, intel·lectuals, artistes o persones interessades en les matèries d’estudi. Totes aquestes persones van col·laborar de forma desinteressada durant més de dos anys en el Congrés. Cada àmbit constava d’uns quants responsables territorials i responsables de subàmbits els quals s’anomenaven delegats d’àmbits. L’agrupació d’aquests delegats prengué el nom de Secció General del Secretariat Cultural i funcionaven com un organisme autònom del Congrés.

A partir de la cloenda de tots els àmbits es va redactar el Manifest de la Cultura Catalana. A més, la tasca intel·lectual del Congrés no es va aturar aquí, sinó que va continuar amb la creació de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

 

MANIFEST DE LA CULTURA CATALANA

Després d’un llarg període en què el desenvolupament cultural català s’ha produït, tant en el pla econòmic i social com en el pla lingüístic i intel·lectual, en una situació de total anormalitat, sense instruments d’autoorganització i contra una actuació política, social i econòmica antinacional i desnacionalitzadora, l’hora actual demana urgentment la necessitat d’assolir una situació de normalitat per la societat catalana. Per tant, creiem necessari manifestar que:

  1. Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur.
  2. Afirmem la necessitat inajornable d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans que s’encaminin a la superació de les formes d’opressió nacional i social que entrebanquen i frenen el seu normal i ple desenvolupament. En aquesta direcció, creiem necessaris fonamentalment:

a) Un nou model de creixement econòmic i social, basat en:

  • Una ordenació del territori i una planificació industrial que portin a la superació dels greus desequilibris comarcals i regionals, a una salvaguarda efectiva del patrimoni cultural i natural i de l’equilibri ecològic, a la refeta de l’agricultura i de la societat rural, a la descongestió de les concentracions metropolitanes industrials, a la potenciació racional del sector industrial i el de serveis, especialment el turístic, que els alliberin de les dependències i els condicionaments forans;
  • Una ordenació, institucionalització i extensió de l’ensenyament i de la sanitat, la recerca científica i tècnica, la producció literària i artística, i dels mitjans de difusió i comunicació, les quals permetin un accés de tots els ciutadans als béns culturals a una informació real i completa i garanteixin, així, un autodesenvolupament democràticament  decidit i controlat.
  • L’extensió total de l’ús públic, oficial i social de la llengua pròpia dels Països Catalans, com a factor bàsic de coherència cultural i d’identificació nacional, tot respectant la realitat dels ciutadans encara no integrats lingüísticament i de les regions amb entitat cultural diferenciada.

b) Una nova configuració de l’organització política i de l’estructura social fonamentada en els principis bàsics     d’autogovern i democràcia, i en aquest sentit, afirmem:

  • Que cadascun dels Països Catalans té el dret inalienable i irrenunciable de constituir la seva pròpia organització política d’autogovern com a única garantia i possibilitat de refer la seva societat i encaminar-la a un futur coherent i progressiu.
  • Que els Països Catalans com a conjunt tenen el dret i la necessitat de poder coordinar i articular llurs esforços i actuacions a fi que la coherència necessària en cadascun d’ells potenciada i assegurada per la coherència de tot el conjunt.
  • Que el principi d’autogovern democràtic ha de fonamentar igualment l’organització de les comunitats locals i comarcals dels nostres països.
  • Que els greus problemes estructurals, econòmics i socials que la societat dels Països Catalans té plantejats, i el conjunt de mesures i actuacions que es fan necessàries a tots els nivells i sectors per a un veritable redreçament, exigeixen la constitució d’un poder públic fort i amb una total legitimitat i control democràtics, que asseguri la subordinació dels interessos privats a les veritables necessitats col·lectives.
  1. Afirmem que aquests objectius inajornables que exigeix el progrés de la nostra societat només seran assolits per la lluita unida de tot el poble, i per això demanem a tots els ciutadans del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes i de la Catalunya Nord que s’apleguin a l’entorn d’aquest programa bàsic de reivindicació cultural nacional.

Països Catalans, 1977