Més de 12.000 inscrits, centenars de milers de participants i dos anys de Congrés
El 28 de gener de 1975, la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona va aprovar per unanimitat l’organització d’un Congrés en defensa de la cultura catalana. La iniciativa va rebre ràpidament el suport d’entitats, intel·lectuals i professionals de tots els àmbits. Amb aquesta col·laboració àmplia es va dissenyar un procés que volia combinar participació popular, anàlisi crítica i una actualització profunda dels elements que conformaven la cultura catalana de cara al futur.
El Congrés es va desplegar al llarg de dos anys, fins al 1977, amb una força participativa excepcional: més de 12.000 inscrits, més de 1.500 entitats adherides i centenars de milers de persones implicades arreu dels territoris de parla catalana.
Objectius del Congrés
El Congrés de Cultura Catalana es va plantejar dos objectius principals:
-
Detectar les mancances i les llacunes que havien conduït a una situació anormal en cada àmbit de la cultura catalana.
-
Definir línies d’actuació per a la normalització cultural, en el marc d’una societat catalana democràtica i en un moment d’esclat de la reivindicació de l’ús públic i escolar del català.
L’estructura del Congrés
El Congrés es va articular a partir d’un Patronat, presidit per Jordi Rubió i Balaguer, i d’una Comissió Promotora integrada per totes les entitats adherides i presidida pel degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Miquel Casals Colldecarrera.
La Comissió Promotora comptava, alhora, amb una Comissió Permanent formada per una vuitantena de persones i amb un Secretariat Cultural, encarregat d’executar la tasca cultural del Congrés i d’impulsar les diferents seccions de treball.
Una mirada transversal: 25 àmbits per repensar la cultura catalana
El Congrés es va estructurar en 25 àmbits temàtics, que analitzaven l’estat de la cultura i de la societat als Països Catalans i definien propostes de futur.
Això va permetre desenvolupar 25 congressos paral·lels, cadascun dels quals va presentar els seus treballs i resolucions en una població diferent.
El Secretariat Cultural coordinava els grups de treball i va comptar amb la participació desinteressada de més de 3.000 professionals, intel·lectuals, artistes i especialistes.
Cada àmbit havia de:
-
Fer un balanç de la situació cultural fins al moment i proposar línies de futur.
-
Analitzar de manera unitària la realitat dels Països Catalans, respectant-ne les peculiaritats pròpies.
-
Garantir una participació àmplia, combinant especialistes i una implicació popular viva i autèntica.
El Manifest de la Cultura Catalana i la continuïtat del projecte
La cloenda dels àmbits va donar lloc al Manifest de la Cultura Catalana, un document de síntesi i d’orientació col·lectiva. La feina, però, no es va aturar aquí: la voluntat de continuar impulsant el projecte cultural i democràtic del Congrés va conduir a la creació de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, que ha mantingut viva aquesta tasca fins avui.
«Després d’un llarg període en què el desenvolupament cultural català s’ha produït, tant en el pla econòmic i social com en el pla lingüístic i intel·lectual, en una situació de total anormalitat, sense instruments d’autoorganització i contra una actuació política, social i econòmica antinacional i desnacionalitzadora, l’hora actual demana urgentment la necessitat d’assolir una situació de normalitat per la societat catalana. Per tant, creiem necessari manifestar que:
-
Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur.
-
Afirmem la necessitat inajornable d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans que s’encaminin a la superació de les formes d’opressió nacional i social que entrebanquen i frenen el seu normal i ple desenvolupament. En aquesta direcció, creiem necessaris fonamentalment:
a) Un nou model de creixement econòmic i social, basat en:
-
Una ordenació del territori i una planificació industrial que portin a la superació dels greus desequilibris comarcals i regionals, a una salvaguarda efectiva del patrimoni cultural i natural i de l’equilibri ecològic, a la refeta de l’agricultura i de la societat rural, a la descongestió de les concentracions metropolitanes industrials, a la potenciació racional del sector industrial i el de serveis, especialment el turístic, que els alliberin de les dependències i els condicionaments forans;
-
Una ordenació, institucionalització i extensió de l’ensenyament i de la sanitat, la recerca científica i tècnica, la producció literària i artística, i dels mitjans de difusió i comunicació, les quals permetin un accés de tots els ciutadans als béns culturals a una informació real i completa i garanteixin, així, un autodesenvolupament democràticament decidit i controlat.
-
L’extensió total de l’ús públic, oficial i social de la llengua pròpia dels Països Catalans, com a factor bàsic de coherència cultural i d’identificació nacional, tot respectant la realitat dels ciutadans encara no integrats lingüísticament i de les regions amb entitat cultural diferenciada.
b) Una nova configuració de l’organització política i de l’estructura social fonamentada en els principis bàsics d’autogovern i democràcia, i en aquest sentit, afirmem:
-
Que cadascun dels Països Catalans té el dret inalienable i irrenunciable de constituir la seva pròpia organització política d’autogovern com a única garantia i possibilitat de refer la seva societat i encaminar-la a un futur coherent i progressiu.
-
Que els Països Catalans com a conjunt tenen el dret i la necessitat de poder coordinar i articular llurs esforços i actuacions a fi que la coherència necessària en cadascun d’ells potenciada i assegurada per la coherència de tot el conjunt.
-
Que el principi d’autogovern democràtic ha de fonamentar igualment l’organització de les comunitats locals i comarcals dels nostres països.
-
Que els greus problemes estructurals, econòmics i socials que la societat dels Països Catalans té plantejats, i el conjunt de mesures i actuacions que es fan necessàries a tots els nivells i sectors per a un veritable redreçament, exigeixen la constitució d’un poder públic fort i amb una total legitimitat i control democràtics, que asseguri la subordinació dels interessos privats a les veritables necessitats col·lectives.
-
Afirmem que aquests objectius inajornables que exigeix el progrés de la nostra societat només seran assolits per la lluita unida de tot el poble, i per això demanem a tots els ciutadans del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes i de la Catalunya Nord que s’apleguin a l’entorn d’aquest programa bàsic de reivindicació cultural nacional.»
Països Catalans, 1977
Exposició en línia
El Congrés de Cultura Catalana a través de l’objectiu de Montserrat Manent


