Enguany commemorem el cinquantè aniversari del Congrés de Cultura Catalana, que es va desenvolupar entre 1975 i 1977. I, alhora, iniciem la fase central del nou congrés, després de més de dos anys de treballs. Mig segle acostuma a ser, no cal dir-ho, una distància temporal significativa, fins i tot per a un historiador que es dedica a segles reculats. Ho és més en els temps que corren, caracteritzats per l’acceleració dels esdeveniments. I, molt probablement, ho és més encara a casa nostra, als Països Catalans, on el volum dels canvis viscuts en aquest període resulta particularment ingent.
Ben cert és que el país de la tercera dècada del segle XXI manifesta un gran nombre de diferències amb el de 1975, des de les realitats demogràfiques i econò-miques fins als canvis socials i culturals, tot passant, entre altres, per l’impacte de la globalització, de les problemàtiques mediambientals i climàtiques i del desplega-ment de les noves tecnologies i de les noves formes de control social; o encara, pels retrocessos en l’ús social de la llengua catalana i per l’esgotament i el descrèdit del model autonòmic endegat amb la Constitució espanyola de 1978.
Estem en un bon moment, doncs, per reflexionar sobre què va ser i què va significar l’anterior congrés, i per presentar algunes de les principals línies que defineixen, a dia d’avui, el programa del nou congrés.
Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana
El Nou Congrés de Cultura Catalana tanca una etapa de 36 mesos d’activitat i deixa un llegat rellevant: 77 actes, presència a 42 municipis, més de 500 ponents i més de 10.000 participants, articulats al voltant d’un diagnòstic compartit en 4 àmbits i 40 reptes.
La Fundació assumeix ara la resposta a l’“i ara què?” amb un compromís clar: preservar i ordenar els actius generats (arxiu de documents, relatories, vídeos i materials; contactes i ponents; canals de comunicació) i projectar-los cap a una nova fase de consolidació i continuïtat.
Aquesta nova etapa reforçarà el treball en xarxa i aprofundirà en el projecte cultural comú dels Països Catalans, amb retorn públic del camí fet i amb continuïtats concretes que ja s’han començat a activar.
La Fundació incorpora el Nou Congrés al seu llegat i el vincula a les seves dues grans missions: la historiogràfica, que l’inscriu en el fil del Congrés Històric, i la d’anàlisi i aportació positiva, orientada a reconèixer, interpretar i proposar en relació amb el present i el futur.
En aquesta línia, el compromís és preservar la memòria activa del procés i, sobretot, projectar-la: situar la llengua i el teixit social com a eixos de cohesió, sostenir els vincles generats i acompanyar les continuïtats que ja se’n deriven.
Més informació: “Desafiem el futur: La festa del Congrés”.
Nou Congrés de Cultura Catalana