Dimecres 18 de març (19.30h), al MNAC. «Desafiem el futur: La festa del Congrés».
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha acollit l’acte central del nou Congrés de Cultura Catalana, que posa punt i seguit a tres anys d’activitats arreu dels Països Catalans.
El nou Congrés s’ha impulsat coincidint amb el cinquantè aniversari del Congrés de Cultura Catalana, que fa mig segle va mobilitzar milers de persones per definir les bases de la societat catalana en democràcia.
Durant aquests tres anys, el Congrés ha organitzat 77 activitats en 42 municipis, amb la participació de més de 10.000 persones i 500 ponents, amb l’objectiu de generar una reflexió i propostes en clau de país.
El president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, ha destacat la necessitat de construir respostes col·lectives davant dels canvis socials i culturals i ha reivindicat el paper de la llengua com a element central de cohesió. «Ens ha unit l’esperit crític, el desig de deixar de banda qualsevol cofoisme, però també la convicció que és possible canviar les coses des de la voluntat de construir i de generar un discurs positiu.»
Cures, sostenibilitat, comunicació i cohesió
L’acte s’ha estructurat en quatre àmbits -cures, sostenibilitat, comunicació i cohesió-, que han articulat el conjunt de les accions. En l’àmbit de les cures, s’ha reivindicat la necessitat de situar-les al centre de la vida social i de fer visibles les desigualtats estructurals que les travessen. L’advocat Gerard Serrat ha posat el focus en la invisibilització d’aquestes tasques i en les condicions en què es duen a terme, mentre que les metgesses Marta Porta i Clàudia Codina han defensat una visió de les cures que combini comunitat, salut i cultura com a base del benestar.
Pel que fa al territori i al món rural, les intervencions han denunciat els desequilibris territorials i els impactes dels models energètics i productius. La periodista Annabel Roda ha qüestionat els models que converteixen determinades zones en «territoris de sacrifici», mentre que Albert Puigvert ha reivindicat el món rural com a base de la sobirania alimentària, energètica i cultural, i ha defensat la necessitat de garantir habitatge, serveis i activitat econòmica per fixar població.
En l’àmbit de la comunicació, s’ha incidit en la situació de la llengua catalana i en el seu paper com a element de cohesió. La crítica literària Lena Casanoves ha defensat la llengua com a expressió de comunitat i dignitat col·lectiva, mentre que la filòloga Berta Serra ha subratllat la necessitat de combinar eines digitals i formes tradicionals d’organització per reforçar els drets lingüístics. «Sense llengua no hi ha comunitat» ha estat una de les idees recurrents al llarg del Congrés.
Finalment, el bloc de cohesió ha abordat la construcció d’una comunitat diversa i compartida. El politòleg colombià i activista Daniel Herrera, conegut a xarxes com a succeDani, ha reivindicat la llengua com a espai d’inclusió i pertinença més enllà dels orígens, i ha defensat que la cohesió neix de la voluntat de formar part d’un projecte comú. Per la seva banda, el periodista nord-català Lluís Dagues ha aportat una mirada des de la Catalunya Nord, advertint dels riscos de desconnexió territorial i de la pèrdua de referents compartits dins els Països Catalans.
L’acte ha inclòs intervencions de Gerard Serrat, Marta Porta, Clàudia Codina, Annabel Roda, Albert Puigvert, Lena Casanoves, Berta Serra, Anna Rosselló, Daniel Herrera i Lluís Dagues, així com actuacions artístiques de Kelly Isaiah, Pere Seda, Pau Alabajos, Lia Sampai, Arturo Gaya i FADES. Una aposta per veus del futur, sense deixar de mirar els referents de la tradició.
En la cloenda, el director del Congrés, Esteve Plantada, ha remarcat que el procés ha contribuït a generar nous espais de trobada i ha posat en valor l’emergència de nous lideratges, especialment entre els joves, així com la voluntat de donar continuïtat al treball en xarxa.
.
El Nou Congrés de Cultura Catalana tanca una etapa de 36 mesos d’activitat i deixa un llegat rellevant: 77 actes, presència a 42 municipis, més de 500 ponents i més de 10.000 participants, articulats al voltant d’un diagnòstic compartit en 4 àmbits i 40 reptes.
La Fundació assumeix ara la resposta a l’“i ara què?” amb un compromís clar: preservar i ordenar els actius generats (arxiu de documents, relatories, vídeos i materials; contactes i ponents; canals de comunicació) i projectar-los cap a una nova fase de consolidació i continuïtat.
Aquesta nova etapa reforçarà el treball en xarxa i aprofundirà en el projecte cultural comú dels Països Catalans, amb retorn públic del camí fet i amb continuïtats concretes que ja s’han començat a activar.
La Fundació incorpora el Nou Congrés al seu llegat i el vincula a les seves dues grans missions: la historiogràfica, que l’inscriu en el fil del Congrés Històric, i la d’anàlisi i aportació positiva, orientada a reconèixer, interpretar i proposar en relació amb el present i el futur.
En aquesta línia, el compromís és preservar la memòria activa i, sobretot, projectar-la: situar la llengua i el teixit social com a eixos de cohesió, sostenir els vincles generats i acompanyar les continuïtats que ja se’n deriven.