Adrià Castellón, antropòleg
Introducció:
Aquest breu recull d’idees i propostes sorgeix del projecte Interseccions. Aquest tenia i té l’ambiciós objectiu de fomentar la trobada i cooperació d’associacions i entitats de la ciutat de Barcelona, concretament entre associacions de persones migrants o racialitzades amb associacions històriques o autòctones, per tal de caminar cap a una ciutat intercultural. D’aquest procés de descoberta, coneixement i reconeixement han aparegut dubtes, idees i alguna proposta de treball per acompanyar i facilitar la interculturalitat a les nostres ciutats.
Marc Teòric
Els processos cap a la interculturalitat no parteix d’un melting pot perfectament equilibrat, sinó d’una realitat conformada a partir d’una cultura majoritària, autòctona o no, que és central en l’articulació de les relacions socials d’un territori. És en aquest context que la interculturalitat es planteja com un procés per oferir espai a les altres formes i expressions culturals de manera compartida i admetent la diversitat d’opcions. Cal dir, que la interculturalitat entén les expressions culturals com a fets canviants, adaptables i fluids. La cultura s’ha d’entendre com un conjunt de pràctiques que alhora estan influïdes per la classe social, el gènere, la nacionalitat i altres aspectes que intervenen en la conformació de les identitats culturals.
Parlem de procés d’interculturalitat precisament perquè les condicions socials amb que es construeix la pròpia identitat no parteixen d’una situació d’equitat. Els prejudicis i les etiquetes poden estigmatitzar certes expressions culturals i identitats de manera que es limiti el seu desenvolupament en l’espai públic. Per tant, la possibilitat de la interculturalitat remet de forma imprescindible a les polítiques d’equitat com a base necessària per capacitar les persones per expressar-se en un marc cultural divers.
En molts casos, per tal de construir una ciutat intercultural caldrà parar atenció a aspectes, com l’accés a la informació, la vindicació d’espais, la barrera idiomàtica o les dificultats econòmiques. Aquests i altres factors dificulten que comunitats d’orígens culturals no hegemònics tinguin els mateixos privilegis que la resta, així que en molts casos adreçar aquests factors també és caminar cap a una ciutat intercultural.
Les associacions i entitats funcionen com espais comuns, que donen resposta a necessitats i motivacions dels veïns, creant vincles afectius i materials entre aquests. Tant si parlem de cultura popular com si parlem d’habitatge, treball o educació, aquesta societat civil que s’organitza des del territori crea espais de cultura, és a dir, de relació comunitària. Les celebracions veïnals, els àpats, les festes senyalades, els costums culinaris, les formes de solidaritat i ajuda… Tot forma part del que anomenem cultura. I és aquesta cultura que es construeix en l’espai del dia a dia, de la trobada entre persones en el context del veïnatge i de creació d’espais comunitaris, d’organització des de l’espai de convivència, on es pot crear aquests processos d’interculturalitat. Per això cal considerar les entitats de barri o de poble com els ens facilitadors de processos democràtics, mediadors o de co-creació del territori. Entenem les associacions i entitats com espais comuns, on s’adrecen les necessitats i motivacions dels individus, es dona veu, reconeixement, visibilitat o promoció social i laboral. Es tracta dels ens que poden facilitar els processos de presa de consciència a través de la seva tasca social i els vincles afectius entre veïns i veïnes.
A partir d’aquesta perspectiva, proposem quatre rols o formes de treballar la interculturalitat per part de les entitats. Utilitzem l’esquema de Julie Diamond ( Julie Diamond. 1994. Facilitation and Multi-leveled Interventions in Community Building. The Journal of Process Oriented Psychology, vol. 6/1: 75), aplicat a aquesta qüestió, combinant-lo amb la recerca realitzada i la col·laboració d’associacions i individus que ens han brindat les seves experiències en el projecte Interseccions.
Rol terapèutic:
- Necessitat: sovint, les persones amb diferents orígens culturals tenen sistemes de valors diferents. Això vol dir, per exemple, que el que jo entenc per participació o falta de respecte i el que entén algú d’un origen cultural diferent al meu, pot no ser el mateix. Potser l’altre donarà importància a certs aspectes que jo no, o a l’inversa. Això pot comportar malentesos, conflictes o malestars. Per tal de que aquests no es facin crònics o reforcin prejudicis, cal posar-hi atenció.
- Exemples: dins de les cooperatives Alencoop (http://alencop.coop/) i Diomcoop (http://diomcoop.org/) hi ha una persona encarregada de vetllar pel benestar dels participants, fent de mediadores de conflictes i fent acompanyament individual i col·lectiu a l’entitat. Una altra experiència és la de l’Associació d’Immigrants Filipins Àgape , que realitza tasques de mediació cultural en centres hospitalaris i d’atenció primària a la comunitat filipina. Val la pena mencionar l’associació Thia Kanam, una de les seves funcions és la de crear una xarxa de suport econòmic, una caixa de resistència on cada participant aporta diners per quan algú del col·lectiu en tingui necessitat.
- Proposta: Posar al centre les cures i l’acompanyament creant un rol o tasca de mediació o acompanyament emocional, facilitant malestars i necessitats, tant individuals com col·lectives, promovent l’expressió dels conflictes d’una forma profunda, i abordant també l’àmbit més emocional i simbòlic d’aquests. Aquesta figura ha d’acompanyar i donar suport a les expressions més minoritzades, evitant que l’activitat quotidiana de les associacions faci invisibles els conflictes i els malestars, sense ser-ne conscient, i exclogui persones o expressions culturals diferents a les hegemòniques.
Rol d’assessor
- Necessitat: l’accés a la informació no és igual per a tothom, la barrera idiomàtica, la dificultat del llenguatge tècnic o burocràtic, o el temps i la possibilitat d’aprendre i qüestionar-se rumors i prejudicis no sempre estan a l’abast de tothom. La mancança de les qüestions plantejades anteriorment pot afectar el desenvolupament de les persones en el moment de demanar subvencions, accedir a beques, conèixer i re-pensar rumors i prejudicis, etc, i les associacions poden afavorir que els canals comunicatius i formatius siguin efectius i equitatius.
- Exemples: espais com Convivim Sant Martí ( http://avsatmarti181001.blogspot.com/) o el Casal de Barri Besòs ( http://casalbarribesos.enxarxa.org/) ajuden i acompanyen individus i associacions per accedir a serveis i recursos ja existents, o connectant-los amb altres entitats o associacions. Pakmir i ECOP, dues associacions sorgides de joves pakistanesos catalans, fan una funció d’assessorament a individus o famílies de la comunitat pakistanesa. Alhora, es proposen trencar amb els estereotips racistes, amb activitats com donar suport acadèmic a joves, tallers a famílies, acompanyaments individuals de coneixement de l’entorn, promoció de la llengua, etc.
- Proposta: que les associacions facin una tasca comunicativa i informativa cap endins i cap enfora de les mateixes associacions, a) promovent formacions en interculturalitat, b) creant vies de comunicació entre associacions pròximes, c) oferint assessorament legal i administratiu a veïns i veïnes, d) connectant els veïns amb projectes o entitats que els puguin assessorar, e) promovent espais de coordinació associativa per barris.
Rol d’animador
- Necessitat: la possibilitat de realitzar festes, celebracions o expressions culturals pròpies és un aspecte important per a qualsevol comunitat, no solament vinculat al fet nacional o cultural. Aquests espais són, en molts casos, moments de fomentar la cohesió amb la pròpia comunitat, i també una reivindicació personal o col·lectiva de ser vist, de compartir l’espai públic o de reafirmació.
- Exemples: la dinamització d’espais d’oci comunitari o la visibilització de festes i celebracions no hegemòniques és crucial per promoure la cohesió i el reconeixement de les diferents comunitats de la ciutat. Des de fa anys, als barris del Raval, Besòs o Poble Sec es fan Iftars comunitaris a l’espai públic, organitzats per les mesquites del barri. S’hi convida a tots els veïns per tal que tradicions i espiritualitats no hegemòniques siguin expressades i compartides als barris. Des de la Coordinadora d’Entitats de Poble Sec (http://www.poblesec.entitatsbcn.net/) es busquen espais en comú on poder treballar conjuntament, com ara la cavalcada de Reis, en què entitats autòctones i de persones migrants ajuden a l’organització. Un altra experiència interessant són els sopars interculturals realitzats al Casal de Barri Besòs, on mensualment col·lectius de diferents orígens fan un sopar obert a tot els veïns.
- Proposta: afavorir la realització de festes i celebracions comunitàries. Promoure-hi la participació d’individus i associacions de fora de la comunitat motora, convidant altres entitats del barri. Promoure que el barri es faci seves celebracions d’origen cultural divers, potenciant-les i participant-hi. Potser no cal crear noves festivitats o fer esforços per fer convergir expressions culturals diferents, la presència i celebració en una festa d’altri, sense apropiar-se d’aquesta, fa del barri i la comunitat un espai més plural.
Rol comunitari
- Necessitat: les associacions són espais de trobada per a moltes persones, a partir de les quals coneixen el territori i els seus veïns. Són una peça clau del funcionament de la ciutat. Normalment aquestes destinen moltes energies al dia a dia de les seves activitats, de manera que els conflictes o els problemes del barri o la ciutat poden entendre’s com a aliens. Tanmateix, aquests afecten la vida de les associacions i la dels seus participants. Per tal de caminar cap a una ciutat intercultural, en què tothom tingui els mateixos drets, cal que canviem lleis, hàbits i mirades. Cal que siguem conscients de les limitacions amb què les persones d’origen divers poden viure la ciutat: la possibilitat d’anar al metge i ser atès en la teva llengua materna, la possibilitat de votar, el fet de no ser estigmatitzat pel teu color de pell, etc. És important que tots i totes ens fem nostres de les reivindicacions pels drets que hi ha entre les persones del nostre entorn, les reconeguem i les visibilitzem.
- Exemples: punts de trobada on es puguin expressar els malestars o les motivacions dels veïns i veïnes no és quelcom comú de forma oberta o col·lectiva, sovint es confon amb espais de gestió i programació cultural. L’Associació Uruguayo Catalana, los Botijas, amb un llarg recorregut d’activisme a la ciutat, va crear una trobada de i per persones migrades, al Casal de Barri Besòs. Aquesta es va centrar en el dol migratori, aquest procés es va dur terme en un espai públic i cuidat, on les persones migrades eren al centre. També va permetre que les participants poguessin expressar i narrar el seu procés de dol al arribar a Barcelona, en comunitat.
- Propostes: cal potenciar les trobades en xarxa as barris, per part de les associacions, per tal que els individus puguin parlar i expressar els seus malestars en un espai cuidat, una àgora on es pugui parlar dels problemes que afecten a cadascú. Aquestes trobades no tenen perquè abordar temes concrets relacionats amb la interculturalitat, sinó que han de servir per facilitar un espai on tothom pugui expressar-se per igual, de manera que pugui tenir visibilitat i reconeixement. Aquesta pràctica podria generar espais comuns i públics parant atenció a les opresions per motiu d’origen o racialitació, creant un espai intercultural i antiracista.