El jurat del XXXIIIè Premi Ferran Soldevila ha guardonat l’obra La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme de Jordi Casassas, publicada per l’Editorial Pòrtic al 2017.
L’obra realitza un important esforç de reintrepretació del noucentisme, en les seves vessants cultural i política, que el situa en un marc cronològic ampli, entre la fi del segle XIX i la dècada de 1960, i que el relaciona amb els nous papers exercits per la intel·lectualitat europea en el marc de la societat de masses contemporània, un àmbit al qual l’autor ha dedicat una bona part de la seva trajectòria de recerca.
La Revolució Russa i Catalunya, de Josep Puigsech, publicada per Eumo Editorial ha rebut una menció especial del jurat per l’encert de l’obra en descriure la percepció que des de Catalunya es va tenir del procés revolucionari rus i del govern bolxevic entre 1917 i 1936. Al llarg d’aquests vint anys la creació del nou estat proletari a Rússia va suscitar un enorme interès en el moviment obrer i la intel·lectualitat de Catalunya, que va anar molt més enllà de les cròniques periodístiques i va generar importants vinculacions personals i orgàniques.
A més de les dues obres esmentades i per decisió del jurat, van ser finalistes d’aquesta edició les obres: Com una pàtria de Jordi Amat (Edicions62), Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939) de Sònia Garangou (Editorial Gregal), El desencís de la Dècada Moderada. Els diputats catalans en la política espanyola (1843-1854) de Oriol Luján (Editorial Afers), “Josep Maria de Casacuberta. La construcció de la nació catalana de Faust Ripoll (Editorial Afers) i Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) d’Albert Toldrà i Vilardell (Publicacions de la Universitat de València).
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Jordi Casassas Ymbert és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, director del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals i del seu portaveu Cercles. Revista d’Història Cultural. Actualment és president de l’Ateneu Barcelonès i rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Cal remarcar, entre les darreres publicacions, les següents: El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats (Proa, 2005), L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (coordinador i coautor) (2006), La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (Afers, 2009), Les identitats a la Catalunya contemporània (coordinador i coautor) (Galerada, 2009), La nació dels catalans. El difícil procés de la nacionalització de Catalunya (Afers, 2014).