Sobre la Sentència del Tribunal Suprem 634/2020, sobre els usos institucionals i administratius de les llengües oficials
Amb relació a la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que obliga als governs català i valencià a comunicar-se en castellà, afirmem que:
- La llengua catalana/valenciana, independentment de la seva denominació, conforma una unitat lingüística que cap tribunal no pot discutir, ja que aquesta funció correspon a les instàncies acadèmiques i a les respectives acadèmies de la llengua.
- La llengua catalana/valenciana, independentment de la seva denominació, és oficial als territoris respectius, per la qual cosa poden ser utilitzades en totes les funcions i tenint tots els efectes legals.
- Un Estat que actua contra l’ús de les llengües que la seva constitució diu protegir, és un Estat que actua contra els seus ciutadans. És també un Estat que actua amb deslleialtat institucional envers l’autogovern de les comunitats autònomes que conformen els Països Catalans.
- Des de la fi de la dictadura Franquista, l’esperança d’una recuperació de la dignitat deguda a la llengua catalana per part de l’Estat espanyol, s’ha anat perdent per l’embat constant de les estructura de l’Estat contra aquest progrés de la normalització de la llengua en els seus usos oficials i comunicatius. L’Estat espanyol és l’únic d’Europa que, reconeixent oficialment les diverses llengües que s’hi parlen (el català en una àrea de 12 milions d’habitants), no les tracta com a llengües oficials de l’Estat a tots els efectes. Reclamem als nostres representants polítics que treballin per revertir aquesta persecució contra l’ús del català com a llengua oficial.
- Ens reafirmem en el que diu el Manifest del Congrés de Cultura Catalana en el seu primer punt: “afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur.”
