La Universitat Catalana d’Estiu de Prada ha acollit aquest divendres 18 d’agost un acte on s’han explicat els avenços en l’organització del nou Congrés de Cultura Catalana, després que es presentés, ara fa un any i al mateix escenari, la voluntat d’organitzar-lo.
Pel seu simbolisme i rellevància, Prada ha tornat a ser l’escenari escollit per explicar les novetats d’un esdeveniment que vol ser de “gran impacte” i que ha de “contribuir a recuperar l’autoestima col·lectiva”, fet que passa, tal com s’ha explicat al llarg de la xerrada, “per redefinir la capacitat d’acció dels diversos pobles que integren els Països Catalans”.
Amb un tendal ple a vessar i un públic nombrós, l’acte titulat L’horitzó dels Països Catalans al segle XXI. Com ha de ser el nou Congrés de Cultura Catalana? ha comptat amb la participació d’Esteve Plantada, director Congrés de Cultura Catalana, Blanca Pujals, editora i comunicadora, Blanca Garcia-Oliver, filòloga i membre de Joves Acció Cultural, i Josep Ramon Barberà, doctor en dret i membre de la GAIP.
Al llarg de la xerrada s’ha parlat dels reptes i les oportunitats que planteja el món digital, de com fer front a la globalització, de llengua catalana i influencers, d’acabar amb el derrotisme i de la necessitat de reactivar els Països Catalans, “amb optimisme, generositat i confiança”, en paraules de Plantada. “Apostem per crear identitat, i no només preservar-la”.
4 grans àmbits i una norantena d’actes
Plantada ha explicat que l’esdeveniment serà una realitat el 2025 i s’articularà al voltant de 4 grans àmbits de treball (Com ens mantenim?, Com ens comuniquem?, Com ens cuidem?, i Com ens cohesionem?). “Cadascun d’aquests àmbits identificarà 10 reptes i cada repte generarà 2 accions: una ponència i una acció performativa”.
En total, seran 80 actes repartits arreu del territori, més alguns esdeveniments específics com la inauguració o la clausura i d’altres de caràcter especial. “Volem espais de treball interdisciplinaris i oberts, a partir del treball en xarxa, el més inclusius, plurals i rejovenits que sigui possible”.
El director ha subratllat que “no visualitzem el Congrés com un conjunt de ponències al voltant d’uns eixos temàtics”, sinó un teixit sòlid i viu que tingui impacte en les persones. “La idea és repensar una societat transversal amb un ferm equilibri de gènere, territorial i generacional”.
Convertir els reptes en oportunitats
Barberà, que també forma part de la comissió organitzativa del nou Congrés, ha subratllat la necessitat de “convertir els reptes en motors per al canvi social, polític i econòmic”. “El Congrés ha d’identificar els reptes presents i futurs que afronta la nostra societat catalana i contribuir a desenvolupar les eines per reaccionar-hi adequadament: hem de transformar els reptes en oportunitats”.
També ha remarcat que el Congrés ha de “facilitar l’accés de les noves generacions, amb nous actors i lideratges”, així com “promoure el desbloqueig polític, la innovació i la creativitat”. La cultura, entesa en un sentit ampli, és fonamental: “produeix resiliència i cohesió en una comunitat que navega en una situació canviant”.
En la seva intervenció, Pujals ha exposat la situació actual del català a les xarxes socials i ha parlat de l’oportunitat que ofereixen aquestes per fer que la nostra llengua resisteixi l’embat de les “llengües dominants”.
Garcia-Oliver ha posat el focus en el cas del País València, actualment “en situació d’alarma” i amb una “reculada dels usos orals en totes les comarques”, que palesa “un futur incert i obscur per a la supervivència de la llengua”.