Entrevista a Christer Laurén, guardonat amb el 28è Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística

– A la universitat vaig començar a estudiar alemany i anglès el 1961, però professors de la meva antiga escola secundària em van contactar i em van preguntar si podia pensar en una altra combinació. Em van proposar que estudiés el suec com a primer idioma i la literatura i llengua llatines perquè hi havia una plaça vacant en aquella escola secundària; necessitaven amb urgència un nou professor competent. De l’alemany i l’anglès en tenia un bon domini pràctic, així que alguns mesos després de la matriculació a la meva universitat vaig canviar la combinació de disciplines d’estudi.
Sempre he pensat que la decisió va ser una bona formació bàsica per al meu treball en immersió. L’estudi del suec com a llengua materna fa èmfasi en l’ús de la llengua, i menys en els aspectes teòrics del llenguatge. L’estudi llatí va tenir un enfocament oposat, en la interpretació dels textos, i molt menys en la producció i la comunicació orals.
Quan estudiava la secundària, vaig rebre una beca per a un període en una escola alemanya a Bremen, on vaig viure en una família de parla alemanya. Em vaig adonar de com era fàcil que era adquirir el llenguatge simplement fent-lo servir.

– Sí, tenim dos sistemes escolars, un suec i un finès. Normalment, la família pren la decisió del sistema escolar. Les famílies bilingües suec/finès tendeixen a triar escoles d’idioma sueca. La raó és que d’aquesta manera els nens adquiriran les dues llengües nacionals amb més èxit. Les escoles sueques normalment també ensenyen finès com a assignatura L1. Aquesta alternativa no es dóna a les escoles finlandeses. És important saber que tenim una cooperació escandinava que inclou la major part de les àrees laborals. El suec, el noruec i el danès són, de manera general, força comprensibles mútuament.

– Tots els nens a Finlàndia han d’estudiar les dues llengües nacionals. Els seus pares prefereixen que adquireixin també el suec per obtenir feina, i sovint tenen contacte amb els immigrants a Suècia.

– Ens vam traslladar a Vasa el 1970, quan vaig ser nomenat per ocupar una càtedra al departament de filologia sueca a la universitat. Des de 1965 era professor a la meva antiga escola secundària a Gamlakarleby/Kokkola, amb un parèntesi d’un any per fer el servei militar.

– Quan vaig participar en un congrés a Sant Cugat al setembre de 1988 vaig conèixer Josep Maria Artigal, que em va informar sobre la immersió catalana. Acabàvem de concloure el primer any d’immersió sueca a preescolar a Vasa. De seguida el vaig convidar a Vasa per formar els nostres mestres d’immersió. També organitza contactes amb una escola de Terrassa, el CEIP Joan Marquès i Casals. Vam tenir un intercanvi regular de professors amb Terrassa durant alguns anys. També vaig participar personalment en un intercanvi de professors de la Universitat de Barcelona, per impartir comprensió sueca amb mètodes d’immersió per a estudiants matriculats en idiomes germànics.
Vaig publicar a la meva universitat uns manuals pedagògics per als nostres professors, conjuntament amb companys de Terrassa i amb en Josep Maria Artigal.

– La pedagogia d’immersió catalana va ser de gran utilitat per a la nostra immersió inicial i des de Vasa ara s’aplica a les escoles per als alumnes finòfons a totes les ciutats bilingües de les costes occidental i sud-occidental de Finlàndia. Ho vaig difondre jo mateix i al cap d’un temps també vaig col·laborar amb els meus estudiants que havien escrit treballs sobre la feina a les classes d’immersió. També han escrit tesis doctorals. Conjuntament amb investigadors i professors catalans i canadencs hem desenvolupat un programa universitari d’educació d’immersió.
Era obligatori que els meus alumnes de la universitat fessin treballs en camps a dintre de les classes d’immersió i que analitzessin les seves observacions amb mi i amb els meus companys.
Vaig viatjar molt durant els primers anys de la immersió, convidats per associacions de pares i mares.
Les experiències de l’educació a través de la immersió que tenim a la meva universitat l’hem fet servir per a l’aprenentatge en equip (tandem learning) i per a casos similars, per exemple, per a persones en el món empresarial que han d’adquirir ràpidament una nova llengua.

– La immersió en suec funciona per a nens finlandesos a les escoles finesos per a parlants finòfons. Els suecòfons finlandesos solen viure en els municipis bilingües de l’entorn, que els serveixen com a immersió. Si els nens comencen amb l’anglès a través del mètode CLIL, no tendeixen a aprendre altres idiomes. Com a resultat, hi ha una gran necessitat de la immersió primerenca en llengua sueca. La nostra situació ens recorda més el cas canadenc. El mètode CLIL no té la pedagogia natural que tenen les escoles catalanes i les millors escoles canadenques.

– El premi va ser una agradable sorpresa! També m’interessava el treball terminològic dins de TermCat, i la planificació lingüística. Tan aviat com la meva salut m’ho permeti, estic segur que tornaré a visitar Catalunya moltes vegades.