Crònica de Bernat Ferrer
Badalona, 17/02/2018
“Mobilització i canvi polític”. Sota aquest epígraf va tenir lloc el dissabte 17 de febrer de 2018 la primera Jornada de Nació XXI, organitzada amb l’objectiu de buscar un espai de diàleg i reflexió compartida i intergeneracional, i hereva de les Jornades impulsades per Max Cahner i Miquel Sellarès.
Vicenç Villatoro, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), va fer la presentació de la jornada on va explicar que “a mitjans dels 80, algú va veure necessari fer unes jornades sobre nacionalisme per trencar amb l’onada intel·lectual anti-nacionalista i aconseguir l’hegemonia”. Va afirmar, que ara els deures no són el mateixos que abans, el que ens falta ara, segons Villatoro, són les majories socials que corresponen aquesta hegemonia, a més, del deure d’explicar-nos fora. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va sorprendre els assistents amb un vídeo des de l’exili belga, el qual va coincidir amb Villatoro: “El moment actual demana acció i reflexió”.
L’encarregat de fixar el marc general del debat va ser el Doctor en Ciències Polítiques i Socials Jordi Muñoz, el qual va analitzar la situació actual i va disseccionar els tres moviments polítics apareguts a Catalunya d’ençà del 2010: independentisme, 15-M/ ajuntaments del canvi/ Podemos/ Comuns, i Ciutadans (C’s). Un cop descrits, va alertar a l’independentisme de l’error que suposa jutjar els altres dos fenòmens segons els propis paràmetres. Muñoz va afirmar que la mobilització no és el terreny de joc de Ciutadans. Per una banda, cal valorar que la magnitud, la durada, la intensitat i la consistència de les manifestacions a favor de la independència les converteix en un fenomen excepcional en el nostre entorn. Alhora, també apuntava, que hem de ser conscients dels límits de tot això, ja que estem davant d’un Estat impermeable a les demandes ciutadanes i en un context polític que no ens és favorable. Per Muñoz, disputar l’hegemonia política en camps on l’independentisme fins ara no hi ha estat present és clau per als seus propis objectius.
“És fàcil confondre la part amb el tot”
Muñoz també va alertar de quin és el context occidental en què es mou l’independentisme. Va afirmar que el model Arrimadas és el més estàndard en els Països del nostre entorn pel que fa a l’aparició de nous actors, que neixen i creixen a través de la televisió, és a dir a redòs dels grans poders, com és el cas del francès Emmanuel Macron, i que “potser som nosaltres l’excepció”. Va afirmar que “som un moviment divers, amb contradiccions internes, però molt enxarxat i amb molta intel·ligència col·lectiva”. Muñoz va seguir alertant que “és fàcil perdre la perspectiva de la part de la societat catalana que no articulem. És fàcil confondre la part amb el tot, cal ser conscients que fora del nostre moviment hi ha una part de la societat catalana a la qual ens hem d’adreçar per entendre’ns, compartir i crear espais enxarxats, ja que és en els espais buits on arrela el model de C’s”, va sentenciar.
La intervenció de Muñoz va donar pas a una taula rodona conformada pels alcaldes i alcaldesses de Badalona (Dolors Sabater), Valls (Albert Batet), Sant Vicenç dels Horts (Maite Aymerich) i Alaró (Guillem Balboa), que van coincidir en la idea que l’anomenada “nova política” és aquella que “torna a posar les persones al centre de la política”.
“Un eixamplament” de les pautes d’acció col·lectiva”
A la taula rodona de la tarda, el vicepresident del Parlament, lletrat i professor de teoria política Josep Costa va defensar que la revolució catalana ha triomfat a nivell català, en paral·lel a una resposta contra-revolucionària, que és la que triomfa a l’Estat. Va argumentar que, a nivell històric les revolucions i les contra-revolucions no s’acostumen a superposar, i en aquest cas, sí. També, va afirmar que ningú pot dir que la revolució catalana hagi estat esclafada ja que encara manté la seva posició dominant, però no ha tingut prou força per acabar-se d’imposar, com tampoc no ho ha pogut fer la contra-revolució.
La politòloga experta en participació no electoral Mariona Ferrer, al seu torn, va argumentar que tot el cicle de mobilitzacions està motivant que es puguin utilitzar repertoris de protesta des d’un ventall més ampli. Va posar d’exemple els CDR’s en els quals hi ha gent de la CUP i gent de partits més institucionalitzats. Va afirmar, que l’efecte a llarg termini no es pot saber, tot i que va assegurar que la repressió de l’1-O tindrà impacte en la memòria col·lectiva de les generacions actuals i més jove. El que sí que es pot observar, va garantir, és l’eixamplament de les pautes d’acció col·lectiva.
Finalment, la politòloga experta en participació i gènere Tània Vergeva assenyalar que la prioritat que s’hauria de fixar l’independentisme és “la de desactivar el bloc del 155 a nivell social, ja que seria preocupant que aquest bloc es consolidés”. A més, va apuntar que cal més solidaritat entre pobles de l’Estat. Segons Verge, els partits sobiranistes haurien de tenir referents més clars ens aquests territoris, ja que “tensionar l’Estat també passa per aquí”.
La Directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira, i el President Miquel Strubell van ser els encarregats de cloure la Jornada. Strubell, va resumir: “us encoratjo a meditar sobre el que s’ha dit avui” i van mostrar-se convençuts de la necessitat d’aquestes jornades i la seva continuïtat futures.