Conclusions del webinar “La llengua a TV3” realitzat el 14 d’octubre amb la participació de Vicent Sanchis, F. Xavier Vila i Arnau Rius.
Una de les principals raons de ser de TV3 és la de contribuir a un ús social més extens de la llengua catalana. Així ho reconeix tant el director de la cadena pública, Vicent Sanchis, com el director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC), Francesc Xavier Vila, com l’historiador i promotor de Canal Malaia Arnau Rius. Ara bé, a partir d’aquesta assumpció compartida, com fer-ho no acaba de veure’s de la mateixa manera, segons es va poder constatar al debat que va organitzar la Fundació Congrés de Cultura Catalana el dimecres 14 d’octubre. “El model resistencialista de l’idioma, els joves no el comparteixen igual que abans. Socialment hi ha molta més hibridació amb el castellà, es considera normal saber els dos idiomes, i es considera normal canviar d’idioma”, va resumir Sanchis.
I és que la TV3 de 1983 i la TV3 d’ara no necessàriament s’adrecen a un mateix corpus social. Vila i Rius van ressaltar que cada cop més hi ha programes de la cadena en què els presentadors convergeixen cap al castellà si l’interlocutor s’expressa en aquesta llengua. Vila considera que la cadena “hauria de crear models de comportament que ajudin a superar la subordinació lingüística actual, ha de generar continguts, oferir models i vehicular discursos”. Rius s’hi va afegir, recalcant que TV3 “és una institució per exportar models de conducta, ha d’ensenyar com ens hem de comportar lingüísticament els catalans”. Sanchis va alertar: “Si la gent espera que amb l’escola i la televisió se salve la llengua… doncs no anem gaire bé. Estaria bé que la gent pensara què fa ella mateixa: canviar d’idioma ipso facto… doncs no està del tot bé. A soles no resoldrem ni arreglarem el món, ens agradaria demanar a les persones que facen també la seva part.”
Vila li va donar la raó, ressaltant tot seguit: “Un dels problemes que té la llengua catalana és que un percentatge molt gran de la població està convençuda que no té cap obligació de parlar català. Si el català ha de deixar de ser una llengua subordinada, ha de canviar aquesta percepció.” I TV3 hi hauria de contribuir, a aquest canvi. Alhora, va ressaltar que diverses enquestes mostren “que molts catalanoparlants mantenen el català en tots els contextos: un 6% diu que no convergeix mai cap al castellà, del 33% total catalanoparlants total”. Per Rius, “Catalunya és una nació amb una llengua que té un Estat en contra”. A partir d’aquest marc, va qualificar de desastrós el fet que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) hagi desatès el públic infantil i juvenil durant anys.
Sanchis, d’una banda, va negar la validesa de les enquestes apuntades per Vila. De l’altra, va ressaltar la situació crítica en què es troba la cadena: “La crisi de 2008 va estar a punt d’emportar-se tot TV3. I la de la CoViD-19… doncs tres quarts del mateix. Hem de tenir clar que hi ha part de la societat que ens voldria eliminar del mapa. Fem el que podem en un moment crític.” És per aquest motiu que va ressaltar la necessitat que el canal principal de la CCMA continuï sent “una televisió de qualitat líder”, perquè “si perd el liderat, llavors anirem cap a la marginalitat”. El director de TV3 va negar que la convergència cap al castellà sigui una constant a la cadena, recalcant que quan es detecten males praxis, es corregeixen. I va focalitzar-se en un altre punt: “És curiós que no es pose com a exemple l’esforç que fem per normalitzar d’altres accents de l’àmbit lingüístic. Perquè se’ns està fragmentant la llengua. Hi ha 1,5 milions de persones al País Valencià i mig milió a les Illes que hauríem de convergir en un estàndard, això sí, i que fere el que és normal a la resta de llengües.”
El públic infantil i el nou context global
Sanchis va exposar a bastament els motius pels quals els continguts infantils i juvenils de la CCMA han patit una davallada notable en els últims anys: “Hi ha 12 canals juvenils en competició amb el Súper3. Quan aquests altres canals van al mercat japonès o nord-americà, compren els productes per a tot Espanya en totes les llengües, tot i no utilitzar-les. Així doncs, la rivalitat que abans teníem, ara s’ha multiplicat per cinc. És molt difícil competir amb plataformes de pagament quan et superen tant en capacitat. Oi que no tothom té clar que no podem pagar 200 milions d’euros per la Champions? Doncs una cosa similar passa amb el públic infantil i juvenil, amb competència d’unes empreses que tenen cinc vegades el teu pressupost.”
Sanchis va fer extensiva aquesta situació al conjunt de la ficció que pot arribar a produir la cadena: “Si els autors catalans poden fer una serie amb Netflix o amb Movistar… amb qui aniran? Sapere Aude, per exemple, tingué amb Netflix el triple de pressupost que Merlí!”
Catalanoparlants no-blancs
El públic assistent a la xerrada també va interpel·lar Sanchis sobre el fet que la cadena pràcticament no reflecteix el fet que hi ha catalanoparlants que no són de pell blanca. “És una de les prioritats que ens hem marcat, ho tenim bastant clar”, va asseverar. “Hi ha grups de treball sobre la matèria, quan contractem productores externes, també ho demanem”, va assegurar. Tot amb tot, va recalcar que la cadena continua amb la mateixa plantilla de fa 11 anys: “Malament pot entrar gent diferent al que estem habituats si resulta que no entra ningú.”