El catedràtic emèrit d’Història Moderna de la UB Josep M. Torras i Ribé va rebre aquest dimarts 15 de juny el XXXVI Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics pel llibre “Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808)” (Rafael Dalmau, editor) que atorga anualment la Fundació Congrés de Cultura Catalana. L’acte, carregat de simbolisme, va tenir lloc justament al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. El periodista Antoni Batista també va ser distingit amb una menció especial per l’assaig “ETA i nosaltres” (Ed. Pòrtic).
Torras i Ribé va ressaltar que després de la victòria borbònica de 1714, el nou règim es va dedicar a destruir sistemàticament tota la documentació existent més enllà de l’oficialista: “Després de 1714 hi ha una esporgada documental. Dels dominants ho sabem absolutament tot. En canvi, dels dominats en sabem molt poc. I sense documents no hi ha història. Ja ho diuen, que la història l’escriuen els vencedors, i aquí el contrast entre fonts oficials i fonts del territori permet adonar-nos que la Nova Planta va ser sotmetiment, misèria i corrupció.”
L’obra guardonada, que el jurat va decidir premiar per unanimitat, precisament destaca per una acurada anàlisi de multitud de documentació que treu a la llum pública, descrivint així la situació política, econòmica i social de la Catalunya borbònica del segle XVIII, centrant-se en les conseqüències que va tenir la implantació del Decret de Nova Planta, i especialment en les penúries que va suposar el cobrament del cadastre i la situació de desgovern i corrupció política generalitzada. El llibre tanca, a més, una excel·lent trilogia, formada per les obres “La Guerra de Successió i els setges de Barcelona” (1999) i “Felip V contra Catalunya” (2005).
A més a més, la Fundació Congrés de Cultura Catalana també va lliurar una menció especial a Antoni Batista pel llibre “ETA i nosaltres”, que posa el focus en les relacions de Catalunya amb l’organització armada, des de la seva fundació fins a la seva dissolució. Revisant tota la documentació acumulada, però amb una lupa nova, i recollint la polifonia de veus, incloent-hi l’experiència pròpia. Batista va ressaltar que Catalunya “ha tingut un paper en la pau” al País Basc, propiciant les primeres trobades entre víctimes i integrants de l’organització armada. “Des d’aquí s’han fet passos endavant”, va defensar.
Amb la col·laboració
