L’acte de lliurament s’ha celebrat a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, en un acte presidit pel cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, que ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga; del director de l’Institut d’Estudis Balearics del Govern de les Illes Balears, Mateu Malondra; del director en funcions de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro; el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro.
Joseph Lo Bianco és catedràtic de la Universitat de Melbourne. Expert en política i planificació lingüístiques, ha estat president de la Australian Academy of the Humanities, ha ocupat nombrosos càrrecs i ha estat consultor en països de tot el món. És conegut sobretot per ser l’autor del document que fonamenta la política lingüística d’Austràlia i que té en consideració, a part de l’anglès, les llengües aborígens i les llengües de la immigració.
Joseph Lo Bianco ha treballat en tots els continents en una política lingüística basada en la cultura de la pau, ha dissenyat i implementat projectes per promoure el multilingüisme i trobar l’equilibri entre les llengües locals i les llengües oficials. Destaca especialment el projecte de construcció de la pau basat en la preservació de les llengües que va dissenyar, dirigir i implementar a Malàisia, Myanmar i Tailàndia. Aquest projecte es va desenvolupar entre 2011 i 2017 i, en el seu transcurs, va aconseguir fer seure i dialogar líder polítics i guerrillers. Coneix molt bé la cultura i la societat catalana, ha participat en diferents jornades a Catalunya i és membre del Consell Assessor de Linguapax.
El Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística el convoquen conjuntament la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana i té per objecte reconèixer:
a) El conjunt d’una obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o una institució de fora del domini lingüístic que s’hagi dedicat a la promoció de la llengua i cultura catalanes en el seu país.
b) L’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.
El premi s’adreça a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, de l’àmbit internacional que compleixin, a criteri del jurat, amb els requisits objecte del premi i es lliura anualment a Andorra. La dotació econòmica del premi és de 6.000 €. En les darreres edicions els guardonats han estat Ko Tazawa (2019), Christer Laurén (2018), Jon Landaburu (2017), Kathryn Woolard (2016), Philip D. Rasico (2015), Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuseppe Tavani (2004).
Enguany, el jurat ha estat format per Agustí Alcoberro, Teresa Fèrriz, Maria Carme Junyent i Jaume Subirana, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i Vicenç Villatoro, Jordi Ginebra, Maria Josep Cuenca i Maria Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.
Lo Bianco, que s’ha connectat a l’acte digitalment, ha mencionat que vivim en un moment on els drets culturals i lingüístics s’estan incorporant progressivament a les grans lluites globals per l’equitat, com el feminisme o l’antiracisme, però que han sigut ignorats històricament per les grans organitzacions internacionals. Segons Lo Bianco, la llengua s’ha menystingut en la gestió de cohesió social i cultural. Lo Bianco defensa una visió no reduccionista de la llengua, que va molt més enllà de la comunicació, i que incorpora valors culturals i socials inherents que no es poden subestimar. Al Sud-Est asiàtic, on Lo Bianco treballa, hi ha col·lectius que no tenen accés al sistema educatiu o a d’altres beneficis socials exclusivament per la seva llengua. Ha lloat l’activisme de la societat catalana en defensa de la seva llengua i cultura compartides, dient que és un referent per a d’altres cultures mitjanes i/o minoritzades.
Amb la col·laboració
