El primer any de la pandèmia ha estat un repte per a tothom. La pandèmia ha evidenciat als Països Catalans la manca d’estructures que facilitin la creació, i la profunda crisi de les nostres indústries culturals. I el que és pitjor, ha posat en evidència allò que ja sabíem: la manca de sensibilitat política i de projectes de continuïtat, que s’arrossega si més no des de fa una dècada, i que mostra evidents buits i fracassos notables en tots els àmbits, des del món dels museus fins al teatre, o des d’un cinema ferit de mort fins al món del llibre o la música -i en totes les institucions de govern, sense excepció. Potser avançant-nos a l’esclat del sector ja ho vam evidenciar a la III Jornada Nació XXI, on, sota el títol “La República de la cultura” vam donar veu als seus protagonistes. Els debats van girar al voltant de tres preguntes que continuen més vigents que mai: “Un Estat sense Nació?”, “La globalització, oportunitat per a la cultura catalana?” i “Les institucions culturals poden ser independents?”.
Per a la Fundació Congrés de Cultura Catalana, l’any 2020 ha estat també el de la consolidació de “Pensem.cat” com a revista de transferència del coneixement, en especial en l’àmbit de les ciències socials, i de debat obert i lliure. La nòmina dels autors que hi han participat, la diversitat de temàtiques i l’enorme difusió de molts dels articles avalen una línia editorial d’èxit. Però 2020 també ha estat un any profitós en l’àmbit de la història. El XXXV Premi Ferran Soldevila, el cinquè dedicat a obra publicada, ha guardonat per primera vegada una obra de cartografia històrica, l’Atles d’Història dels jueus de Catalunya de Manuel Forcano i Víctor Hurtado (Rafael Dalmau, Editor) en el que és també un reconeixement a un mètode i a una temàtica claus en la nostra història.
Són temps molt difícils per a una entitat independent com la nostra. Permeteu-me que, com a president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, us demani més que mai suport: necessitem socis i subscriptors. Aquesta és l’única garantia perquè puguem tirar endavant.
Agustí Alcoberro